PUMSA MATARÓ
26.10.2005
Vaig adquirir un pis a PUMSA l’any 1999, a la llavors nova i recent zona de Via Europa Mataró. Vist amb la perspectiva actual, al cap de sis anys, va ser un error, per varis motius que intentaré explicar:
En primer lloc, abans de res, he de dir que el pis i l’ edifici estan ben concebuts i ben pensats, es tracta d’ una finca amb pisos ben distribuïts, espais comuns amplis i ben il·luminats, i durant el temps que hi he viscut i he estat força a gust. Un cop fet l’ elogi anterior, he de dir en canvi es tracta d‘ una obra mal executada. Es cert que no presenta cap problema greu, però hi ha moltes petites coses a millorar, i a més PUMSA sempre ha estat molt poc disposat a solucionar les queixes que els veïns han anat presentat. Com dic, cap problema ha estat especialment greu, però precisament per això, potser aquest organisme públic hagués pogut quedar millor amb els veïns del que ha quedat.
En segon lloc, es d’ esperar i lògic que un habitatge de construcció pública no tingui acabats de luxe, i tampoc ho esperava, però un es pregunta si el 15% més barat que em costava el pis respecte un absolutament idèntic que hi ha situat davant (tinc els plànols), no es simplement la diferència de preu per la diferència de qualitat (llavors, on està el suposat l’ ajut públic??
En tercer lloc, les condicions econòmiques son similars a les condicions a un constructor privat (pagar aproximadament un 20% per avançat, complir uns mínims de garantia econòmica, etc).
En quart lloc, hi ha una clàusula important que durant els primers 10 anys PUMSA te el dret de compra i retracte. Això vol dir que si vols vendre el pis, ells tenen el primer dret de compra i a un preu preestablert (el preu de compra mes un xic mes que el IPC). En el meu cas particular, fa un parell d’ anys vaig decidir canviar de pis (ha augmentat la família i canviat el lloc de treball), i PUMSA em va voler exercir el dret de compra (en contra del que m’ havien dit que farien si es donava el cas). No he tingut mes remei que fer l’ esforç de comprar el nou pis sense vendre l’ anterior.
Es a dir, en definitiva, sota la meva opinió, no presenta cap avantatge comprar a aquest organisme públic, ni sota el punt de vista econòmic (que com dic, un cop descomptades les diferències de qualitat pràcticament està a preu de mercat), ni en eficiència. De fet, el meu nou pis l’ he comprat directament a un constructor molt conegut a Mataró, i he de dir que he tingut ZERO problemes, i no puc dir el mateix de PUMSA MATARO.
Manera de fer una caipirinha
25.11.2005
Ja sé que és fàcil trobar una recepta a internet sobre com fer una caipirinha, però el que a continuació descric és la manera exacta de com es fan a Brasil, concretament a Natal, on hi vaig estar per temes professionals durant un any.
Us puc garantir que el resultat és d'una autèntica caipirinha natalenca.
Necessitem (per dues racions):
- Coctelera
- Mesurador (no imprescindible)
- sucre, 6 cullerades
- 2 llimes
- cachaça
- gel
- "palletes"
- mà de morter
El mesurador, és un petit recipient que equival a 5cl. Les llimes es poden trobar a la majoria de fruiteries, i la cachaça a les bodegues.
Per cert, el que val la cachaça aquí és una estafa, està a un preu similar al whisqui, quan el tipus d' elaboració és molt més simple i barata de
fer. A Brasil no arribava a l' euro l' ampolla. La d' importació que trobo bastant bona és la velho barreiro.
El tamany de cocteleres permeten fer dues racions, encara que també se'n poden fer quatre, i després posar algun glaçó addicional als gots. Agafarem les dues llimes (una per ració, encara que si són molt grans o fan molt suc, amb mitja és suficient), i les tallarem en 4 o 8 peces cadascuna, i amb un morter (o amb el mateix tap de la coctelera) les aixafarem amb la mà de morter.
Posarem suc i llimes dins la coctelera, a continuació, amb el mesurador hi posarem dues dosis. Afegim 6 cullerades de sucre i a continuació plenem la coctelera amb gel. Tot i que una altra manera és fer-ho amb gel picat, a la zona de Brasil on vaig estar posen els glaçons sencers dins la coctelera, i amb el moviment de barreja ja es trenquen per si sols. Barregem una bona estona, a fi i efecte que el sucre es desfaci ben desfet, i a continuació ho aboquem en dos gots normals.
Tallem 4 "palletes" uns 4 centímetres i les posem als gots. És molt important posar "palletes", ja que si bevem directament, els trossets de pulpa de les llimes o el gel trencat ens podem molestar. Per últim posar uns tovallons de paper a sota el got (perquè la condensació ens deixarà aigua a sota el got), i a disfrutar...