NOTES DE LA CONFERENCIA SOBRE MUNDIALITZACIÓ I EFECTES A CATALUNYA
16.02.2006
Aquest escrit són unes notes sobre la conferència de l' economista i ex-rector d' universitat Sr.Joan Tugores sobre globalització i els seus efectes a Catalunya, conferència emmarcada dins el cicle d' economia per a no economistes d' Òmnium Cultural.
M’he molestat a fer aquest escrit per l' extraordinària rellevància que crec que té el tema, i per l' impacte en les nostres vides quotidianes. Veureu que tot i ser el tema i el conferenciant diferents respecte l' anterior xerrada sobre balances i expoli fiscal del Ramon Tremosa, les conclusions, lamentablement, no són gaire diferents: l' entorn polític i el model econòmic espanyol ens perjudiquen.
La conferència es va dividir en dos blocs, que titularé, amb el permís del conferenciant, de la següent manera:
2. Factors de competitivitat. Aplicació a Catalunya
1. Què és la globalització?
Comencem amb la dada que durant la hora i poc que pugui durar la conferència, els mercats financers mouran el volum de recursos equivalent a tota la riquesa generada a Catalunya en un any. Això indica la gran desproporció entre el volum de negocis que mouen els mercats financers internacionals, i les economies més o menys mitjanes com la catalana.
Per entendre que és la globalització, només cal que pensem quin és el nostre grau d' obertura internacional i pensem per exemple en quants dels elements que tenim a casa no estan fets al nostre país (electrodomèstics, cotxes, comptes de correu, software...)
La globalització en si no ha de resultar un problema, sempre i quan un país sigui capaç d' entrar en el joc, és a dir, sigui capaç d' exportar. Hi han dos tipus de models exportadors:
Model Intensiu: És aquell model en què s' exporta molt volum però amb poca diversificació. Normalment es produeix en països amb poques empreses exportadores però molt grans. Seria per exemple el cas de Nokia a Finlàndia
Model Extensiu: És aquell en què s' exporta de manera molt diversificada però amb un volum més reduït. Aquest model seria més recomanable, ja que comporta dinamisme i competitivitat.
Espanya es situaria en un mediocre entre-mig, i Catalunya es decantaria més cap al extensiu, degut al paper important que tenen les Pymes. Per altra banda, por resultar qüestionable el model espanyol-català, en el que grans caixes i bancs fan grans inversions a l' estranger, quan el model extensiu més aviat recomanaria que aquest capital fos emprat per més empreses, potser més petites, de manera més diversificada i dinàmica.
1.1 Quins problemes té Catalunya amb la globalització?
El primer problema sembla ser que no és tan el nostre volum exportador, que és satisfactori, com si a qui exportem. La nostra posició exportadora està concentrada en l' Europa occidental, que és justament el mercat que menys creixerà en els propers anys.
El segon problema és que, paradoxalment, el fet de que Catalunya tingui la major presència industrial d' Espanya, que sempre ha resultat un avantatge, ara ens perjudica seriosament. El sector industrial és el que més pateix la pressió competitiva, i les mesures i polítiques econòmiques a aplicar (veure següent punt) haurien de ser específiques i diferenciades d' Espanya, així doncs, Catalunya té una problemàtica singular dins Espanya. Lamentablement l' entorn polític no hi acompanya, i per cert, el nou estatut tampoc.
2. Factors de competitivitat. Aplicació a Catalunya
Arribat aquest moment, tampoc s' havia dit res novedós (al menys per mi), però els propers punts els vaig trobar interessantíssims. Veurem també que els factors de competitivitat estan estretament lligats amb el marc polític d' un Estat...i de poder polític a Catalunya no em tenim precisament massa.
2.1 Els 4 factors de competitivitat
Factor 1: Estabilitat macroeconòmica
És imprescindible tan per les petites com les grans empreses estabilitat en les grans xifres econòmiques. Per exemple, el IPC, i sobretot el diferencial d' IPC de Catalunya respecte a Espanya perjudica molt la competitivitat. La pèrdua de competitivitat és acumulativa i si els nostres productes aquest any són cada any un 1,5% més cars ...als deu anys seran un 15% més cars.
El diferencial de IPC català és degut a que l' actual model econòmic espanyol està basat en el totxo i en grans empreses abans monopolístiques, i el model econòmic català es productiu. Totxo i producció no són compatibles, caldria una revisió del model.
Factor 2: Infrastructures
Hi ha un consens mundial sobre l' importància de les infraestructures pel creixement econòmic. És obvi que l' actual situació d' expoli fiscal i de subinversió estatal a Catalunya no ens afavoreix precisament.
Factor 3: Capital humà
Els polítics sempre miren la taxa d' atur, i tots molt contents quan l' atur baixa. Però això és tot? Hi ha el que es diu la taxa d' activitat, índex de quantes persones en edat de treballar fan feina productiva. Unes xifres molt reveladores sobre la manera de ser espanyola:
Productivitat Taxa Productivitat EEUU Espanya Catalunya Girona
De cada 100 persones, a Espanya fan feina productiva 10 menys que a EEUU, i que Catalunya, amb estadístiques més properes a EEUU, pateix el lastre espanyol.
Factor 4: Cohesió social
Per mi aquest és potser el més sorprenent, interessant i novedós. Entendríem per cohesió social el sentiment de pertinença a una comunitat que consideres teva, aquest sentiment s' aconsegueix per exemple creant drets socials i a la vegada creant un clima polític i social adequat.
O sigui, perquè s' entengui: Posem el cas d' un estudiant suec a qui l' Estat paga un sou per estudiar. Perquè Suècia va tan bé? Doncs perquè aquest estudiant té el sentiment d' estar implicat en un mateix vaixell, i per tant no defraudarà als seus i aprofitarà la subvenció per estudiar i acabar la carrera.
Seria això aplicable a Espanya? Rotundament NO. A part de la picaresca mediterrània (i si no mireu el que passa amb les subvencions agràries a Extremadura), un Estat com el nostre amb picabaralles continues, boicots i referèndums en contra de comunitats, fan que aquesta cohesió no existeixi, i per tant, "esto que lo pague el Estao".
Posem un altre exemple: si es treuen prestacions i es baixen sous per fabricar un bolígraf de manera més barata, al final els xinesos copiaran el bolígraf i el faran més barat. Que no es pot copiar? L' intangible: per exemple l' idea de IKEA és un intangible. I una altra conclusió remarcable, resulta ser que el debat de suprimir drets socials per guanyar competitivitat és totalment fals, ja que és tot el contrari, a més drets socials, més cohesió, més competitivitat, més I+D+I....
I al final, sabeu que m' entristeix? Doncs quan un sent parlar a una persona culta, seriosa, que exposa problemes reals i aporta solucions sensates a cada problema, després un pensa amb l' actual discurs polític/mediàtic, i francament, per posar-se a plorar.
Conclusions
Pel que afecta a l' àmbit català, degut a l' especificitat explicada anteriorment, calen eines per desconnectar-nos del model de creixement espanyol, i això, ni el futur nou Estatut, ni la classe política sembla ser que ho contemplen.
Capseja i deixa el teu comentari