El bloc de la Capsa (jo també vull un Estat Propi)
BTT MALLORCA
10/07/08
El meu saldo de felicitat es va veure augmentat significativament fa uns dies. La sortideta anual d' enguany amb la colla bicicorriolaire va ser a la serra de tramuntana a Mallorca.
Tot i la pluja, va ser memorable. Itinerari molt interessant (descensos com el barranc de binaraix son per recordar durant molt de temps), cap problema tècnic tot i la complexitat del recorregut, i sobretot, la bona companyia, fan que sens dubte aquests tres dies de petita aventura hagin fet de mi un home més feliç.
Podeu veure una descripció perfecta feta pel Joan Lladó i comentaria de la colla aquí.
Encapsat per Adrià Triquell @ 10.07.08
IN A LITTLE WHILE
22/03/08
Ja vaig comentar en un altre post, que això de combinar vida familiar, vida professional i vida "esportiva" és complicat. Una de les martingales que em munto és sortir a córrer al migdia, a l' hora de dinar. Així doncs, avui he sortit a fer l' exercici amb un bonic MP3 que em van portar els reis. En un moment d
onat he quedat saturat dels Antonia Font i del seu casio de fira, i m' he passat a quelcom més substancial, els U2. Concretament al disc ALL THAT YOU CAN'T LEAVE BEHIND, que sempre m' ha agradat molt però fa temps que no escoltava. Quan he acabat la meva particular cursa i he entrat als vestuaris, començava a sonar IN A LITTLE WHILE, i m' he tornat boig. Un cop comprovat que estava sol he començat a ballar i gesticular com un dement, i espero que ningú m' hagi sentit mentre acompanyava al Bono amb el ouooauuuu, ouaoauuuu.
Feu la prova! Un dia que estigueu sols a casa, poseu-vos IN A LITTLE WHILE a tota canya, es impossible no fer el ruc!!!!
Encapsat per Adrià Triquell @ 22.03.08
ET i el mòbil
01/02/08
A E.T li hauria anat molt bé tenir un mòbil, els de la meva generació recordem molt bé la colpidora frase “teléfono, mi casa”. Jo em sento una mica E.T, es a dir, extraterrestre però per la raó contrària, no m’ agrada el mòbil.
A casa en tenim dos, un que compartim i que sovint tenim apagat i ni sabem on para, i el meu d’ empresa, que faig servir tan poc com puc. Pot semblar que és una mena d’ actitud militant, o que és una manera de fer-me l’ extravagant o l’ asocial (això últim no crec, si no suposo que no tindria bloc ni consultaria cinc vegades al dia l’ email). Res d’ això, simplement em molesta.
Em molesta una empresa o botiga per qualsevol qüestió intranscendent em demani el mòbil en lloc del fix. Perquè dimoni tindré que interrompre el que estic fent quan em truquin? I si en aquell moment estic per exemple, tenint una agradable conversa? Paga la pena la interrupció perquè em diguin que l’encàrrec ja ha arribat i que passi a buscar-lo quan vulgui?
Em molesta la fent que porta el mòbil en una reunió.
L’ altra dia vaig trucar a un bon amic. No em va contestar. Al cap d’ un minut em va trucar ell tot disculpant-se perquè en aquell moment no duia el mòbil. Perquè dimoni s’ havia de disculpar? Es més, tenia realment l’ obligació de tornar-me la trucada?
Recordo un fet de fa uns tres d’ anys: llavors treballava al carrer Còrsega i anava en metro. El tros caminant des de la parada del metro fins a la feina m’ agradava, doncs anava tot xino-xano pel passeig de gràcia, observant a la gent, mirant botigues. Recordo un dia que havia plogut, era d’ hora, i mentre caminava gaudia de l’ olor d’ humit barrejada amb la d’ un forn de pa, i també de com jugaven uns nens a l’ entrada d’ una escola- També tafanejava com arribaven uns hostes a un dels hotels de passeig de gràcia. Tot d’ una, va passar una dona parlant pel mòbil, i semblava molt enfadada. Es va perdre totes les sensacions que es tenen passejant tranquil·lament.
Encapsat per Adrià Triquell @ 01.02.08
Des de l' infern
20/01/08Estic escrivint aquest post des de l' infern. Qui hauria dit que algú tan escèptic com jo amb els temes religiosos, admetria algun dia que l' infern existeix. Concretament aquest infern es diu AVENTURA PARK. No és pas el primer cop que em toca anar a un d' aquest complexes pensats per celebracions d' aniversaris infantils, hi hauria d' estar acostumat suposo, però es possible acostumar-se a la cridòria de cents de nens en un lloc tancat i relativament reduït? i el que encara es pitjor, es possible acostumar-se a la xerrera de les seves respectives mares?
Mentre tinc un ull posat en una de les meves criatures, amb l' altre vaig observant el panorama. Els nanos s' ho passen força bé, tots estan suats i excitats, les mares xerren animadament les unes amb les altres, i molts pares estan clarament fora de lloc. N' hi ha uns quants, els que menys, que semblen integrats a la festa, però la majoria fan cara d' estar mirant un mal partit del barça. I finalment uns quants estan al bar llegint el diari, excepte un parell d' espavilats que hem tret sigil·losament els portàtils de la bossa per tal de no perdre definitivament el dissabte a la tarda.
Però el moment culminant, el moment en el que he pres consciència de que estic a l' infern, ha estat quan després d' un petit anunci per megafonia que no he entés (per cert, la llengua vehicular en aquests llocs és inevitablement el castellà), un grup de mares han pujat a l' escenari i s' han posat a ballar i cantar, davant suposo de la perplexitat i vergonya dels seus fills i marits.
Encapsat per Adrià Triquell @ 20.01.08
Llegint a la tassa del water
03/12/07
Ho reconec, soc dels que llegeix mentre fa feina al lavabo. Si fa no fa sempre tinc el mateix tipus de lectura: les revistes gratuïtes que es reparteixen a Mataró (capgross, totmataró...), els suplements dominicals i coses per l' estil. L' altra dia tenia una novetat, la revista outdoor (número 12), aconsegu
ida en una pedalada de bici de muntanya. És d' aquelles revistes del que un no te massa clara la seva utilitat, com no sigui precisament, el de fer-te companyia assegut a la tassa del water.
Entre entrevistes a esportistes, cròniques de curses i anuncis d' artilugis caríssims per fer esport (per que un pot voler una motxilla amb ipod i altaveus mentre passeges per un bosc?), a la secció "Ideas" vaig llegir una cosa que em va deixar bocabadat. Porto dos dies intentant decidir si es tracta d' una idea seriosa o és una idea de bomber: et donen un mètode per si punxes en una cursa de bicis de muntanya, no perdis temps canviant la càmara.
La cosa va així: es tracta de que a priori muntis dues càmares. El primer que cal fer és un forat amb una broca de 8mm a la llanta, en el costat oposat on ha d' anar la vàlvula (quin morbo que hem donaria fer un forat a les meves llantes caríssimes), utilitzar aquest forat per posar-hi la vàlvula de la segona càmara, muntar la coberta de manera normal i finalment inflar només una de les càmares, d' aquesta manera, si punxes, encara et queda una càmara per inflar!
En fi, el tema em te capficat.
Encapsat per Adrià Triquell @ 03.12.07
Si us plau Aznar, torna! (II)
30/11/07
Demà tenim la important manifestació de la PDD. Mai hauria pensat que 
el meu post del 04 de Març, seria tan encertat. Ja aleshores ho intuïa, però ara ja és evident. Crec que un dels dos problemes polítics més importants que tenim és el PP. Però no pas per lo dolents i terribles que son l' Acebes, Faplana i la Cope, no no, el problema pitjor és que per molts catalans el PP fa bo al PSOE (perdó, volia dir PSC), i aquest és l' autèntic drama. El ZP se'ns pixa a la boca, i a sobre a molts catalans els sembla bé, fins i tot el votaran, no fos cas que sortís el PP!
Respecte el segon problema, mereix un extens comentari en algun altre post.
Anem malament.
Encapsat per Adrià Triquell @ 30.11.07
L' era del nyigui-nyogui
30/09/07
No sé pas si s' escriu així, però he arribat a la conclusió que estem en l' era del nyigui-nyogui. Estic fart de comprar coses, que si, que s ón barates però que es trenquen o deixen de funcionar al cap de poc temps. I tinc la intuïció que no és pas culpa ni dels enginyers, ni dels industrials i ni tan sols dels xinesos, si no culpa dels propis consumidors. Quantes vegades hem comprat fixant-nos només amb el preu? Crec que en el fons ens deu agradar, perquè és que hi han coses que ja es veu que es trencaran, i tot i així les comprem.
No sé si podré complir, però a partir d' avui apuntaré totes les meves males compres, pot ser un exercici interessant.
Ah per cert, ja he apuntat la primera, el desastre de moto HONDA CBF 250cc que vaig comprar fa tres anys.
Encapsat per Adrià Triquell @ 30.09.07
L' engany intel·ligent
01/10/07
El lehendakari basc vol fer un referèndum d' autodeterminació. No opinaré al respecte, ja que el fenòmen basc sempre ens ha perjudicat més que no pas ajudat, però si que vull fixar-me en una línia argumental absolutament falaç que sempre s' ha utilitzat des de les espanyes, i sorprenentment, ara també des d ‘aquí: si ens fixem en els discursos de rèplica al lehendakari, contenen paraules com "la Catalunya del segle XXI", "unió europea", "modernitat", "fronteres", "ridícul en temps de globalització" ...
El que vénen a dir els nacionalistes espanyols i dependentistes catalans, és que la independència en ple segle XXI és una cosa obsoleta, amb manca de sentit i absolutament ridícula, ja que precisament la tendència global és a fer desaparéixer fronteres i a unificar mercats.
L' engany és intel.ligent, de fet ho és tant que fins i tot l' he escoltat a gent de bona fe, que se'l creu.
Però qui diu que voler ser sobirà en les decisions vulgui dir posar fronteres, o no pertànyer a la unió europea? La independència no implica renunciar a res. La independència, al meu parer, és ser el que som ara, i a més, tenir el dret a decidir, a decidir com volen els aeroports, què fer amb els nostres diners, quines línies de ferrocarrils volem, quin tipus d' economia volem, quines festes hem de celebrar, quins partits de futbol volem jugar. Senzillament això.
No vull traslladar el debat basc a Catalunya, però estic convençut que un referèndum d' autodeterminació a casa nostra seria un fracàs absolut. I no ho seria per l' alta taxa d' immigrants, que també, si ó perquè intueixo que un altíssim percentatge de catalans han assimilat, conscient o inconscientment, aquest engany.
La prova de l' engany la trobem quan, els mateixos que des d ‘una posició nacionalista espanyola, es burlen i acusen de ridícules certes actituds "perifèriques", són els primers que salten i defensen amb ungles i dents els elements del seu nacionalisme (valguin com a últims exemples, la monarquia, les seleccions espanyoles, les subvencions als toros a BCN...)
Encapsat per Adrià Triquell @ 01.10.07
L' era del nyigui-nyogui
30/09/07
No sé pas si s' escriu així, però he arribat a la conclusió que estem en l' era del nyigui-nyogui. Estic fart de comprar coses, que si, que s ón barates però que es trenquen o deixen de funcionar al cap de poc temps. I tinc la intuïció que no és pas culpa ni dels enginyers, ni dels industrials i ni tan sols dels xinesos, si no culpa dels propis consumidors. Quantes vegades hem comprat fixant-nos només amb el preu? Crec que en el fons ens deu agradar, perquè és que hi han coses que ja es veu que es trencaran, i tot i així les comprem.
No sé si podré complir, però a partir d' avui apuntaré totes les meves males compres, pot ser un exercici interessant.
Ah per cert, ja he apuntat la primera, el desastre de moto HONDA CBF 250cc que vaig comprar fa tres anys.
Encapsat per Adrià Triquell @ 30.09.07
El paisatge com a senyal identitari
08/08/07
No es el primer cop que comento el 30 minuts. Diumenge passaven una reposició (ja se sap, és estiu), que tractava sobre el valor del paisatge (aquí el vídeo), centrat especialment en les comarques del maresme i el Priorat.
A mi sempre m' ha preocupat el tema, ni que sigui per una mínima sensibilitat estètica, o simplement per poder gaudir d' un bonic paisatge tot anant en BTT, en lloc de tenir que passar pel mig d' una urbanització.
Un dels entrevistats, un conegut de Mataró, Xavier Safont-Tria, va donar un argument que em va semblar molt interessant: tot individu, per ser feliç, ha de sentir-se identificat, ja sigui amb una nació, un poble, una comunitat, o un territori. El paisatge forma part del territori, i es difícil sentir-s' hi identificat si la seva visió no et provoca plaer ni sentiment de pertinença.
Encapsat per Adrià Triquell @ 08.08.07
Es ven nació avariada
05/08/07
Avui ja fa just un mes del meu últim post. No és estrany, amb tanta apagada de llum, trens avariats, vols cancel.lats, cues en els peatges, i preses de pel diverses, és impossible treballar.
Així doncs, he decidir posar aquesta nació avariada de pa sucat amb oli que tenim, en venda.
Suposo que pocs calers en treuré, doncs ja se sap que dels saldos poc s' en pot treure, però almenys ja no tindré mes mal de caps
Encapsat per Adrià Triquell @ 05.08.07
Tele-notícies, Tele-Pellicer o Tele-polònia?
05/07/07
En el meu anterior post parlava del programa Polònia de TV3. Ahir no tenia clar si estava veient el TN-vespre o un gag del Polònia. Ahir el guapo de Catalunya, entre mirada i mirada seductora ens explicava que contents que tenim que estar tots, ja que finalment sembla que tindrem la competència dels trens de rodalies.
A veure, situem-nos: el que va passar fa dos dies durant el debate de política general, és que ZP, contestant a una interpel·lació de IC, va dir que efectivament es cediria la competència, i ahir va precisar, després d’ insistir, que es faria con el presupuesto necesario.
Es a dir, que tot plegat ni es fruit de cap negociació bilateral, ni hi ha cap acord firmat, i encara menys hi ha especificat el pressupost “necessari”, si no que simplement es una frase dita durant un debat parlamentari.
...i TV3 ens va injectar per la vena un reportatge de varis minuts on es veien trens a munt i avall, només els hi faltava una recreació virtual d’ un AVE arribant a Barcelona i el Sr Montilla volant per sobre disfressat de Superman.
Encapsat per Adrià Triquell @ 05.07.07
Gràcies Polònia
04/07/2007
Dijous com és habitual, estava sopant al Casal amb els corriolaires. La nostra taula estava al costat del que semblava un grup nombrós d’ estudiants que celebraven el final de la selectivitat. En un moment donat, tres dels nois es van separat del grup i van encerclar el televisió que hi havia en un racó: començaven el programa de Polònia.
No se si als nois els hi interessava la crítica política del programa, o simplement els gags histriònics del Ferran Adrià, però realment te mèrit que un programa de sàtira política aconsegueixi que tres nois de disset anys prefereixin veure’l en lloc de continuar sopant junt amb les seves companyes d ‘ institut, que per cert, deu nidó
Encapsat per Adrià Triquell @ 04.07.07El forat de dos pams
02/07/2007
Ha aparegut un forat de dos pams al mig del carrer, just davant de casa meva. Vet aquí la cronologia d’ aquest important fet:
Dimarts
19.00 Arribo a casa meva, resulta que el carrer està tallat perquè ha aparegut un misteriós forat de dos pams.
Dimecres
08.00 Surto de casa per portar la Laia a escola, i veig a set tios amb mono groc que es miren el forat de dos pams. De moment només el miren, sembla que fa estona que hi son.
08.20. Arribo de nou a casa. Continuen mirant el forat
08.30. Surto del pàrking. Els set del mono groc fan tertúlia.
17.20. Gràcies a la jornada intensiva, ja soc a casa. Els set de mono groc hi son, i el forat també, una mica més gros. Sis encerclen a un setè que sembla que hi fa alguna cosa.
17.30. Surto de casa per trobar a la resta de família. Els sis continuen mirant
19.00. Arribo a casa. El set magnífics no hi son. El forat si, però ple de sorra, i sembla que amb aquesta operació d’ alta enginyeria ja s’ ha pogut obrir el carrer al trànsit.
Em pregunto que si han calgut set tios durant un dia per posar sorra en un forat de dos pams, que passarà quan vinguin a asfaltar-lo.
Encapsat per Adrià Triquell @ 02.07.07