Viatge per Noruega
Nordland, el que hi ha més amunt dels fiords.
Illes Lofoten
Paratges espectaculars, a la vegada que tranquils (sempre es d' agrair no trobar un turista a cada cantonada), fan que un gaudeixi de cada segon del viatge. També cal mencionar que nosaltres ens varem trobar amb un temps magnífic, cosa que no tothom que ha anat en aquestes latituds pot dir. dades del viatge
Dades del Viatge
- Quilòmetres realitzats: 8.300
- Dies: 16 dies en ruta i 4 en anar i tornar
- Rodets disparats: 8
- Dies de pluja: 3
- Ferris utilitzats: 3 per accedir a Noruega i 12 interiors
- Benzina: 501 litres
- Catalans trobats: 4
- Espanyols trobats: 0
- Càmpings no pagats: 2
- Novel·les llegides: 2
- Salmons comprats: 3
Ruta: En les següents ratlles trobareu la descripció d’un viatge de tres setmanes a la zona de Nordland, i Hegeland, situades més al nord que els coneguts fiords noruecs, pràcticament a tocar al Cap Nord. L' idea del viatge és pujar per la carretera del Cap Nord fins a les illes Lofoten, visitar-les tot fent un recorregut de Nord-Sud, baixar per la famosa carretera costanera E17 (Hegeland, continuar per a l’oest fins la ciutat d’Älesund, i finalment, en funció dels dies sobrants anar baixant en major o menor mesura cap als fiords, començant per la famosa carretera dels trolls que va a parar a Geiranger.
Estratègia: Després d’un exhaustiu estudi, arribem a la conclusió que la millor manera de plantejar el viatge era marxant en cotxe des de Mataró i anar de càmping. Tot i el baix cost dels bitlles d' avió entre Europa, cal tenir molt en compte el cost de vida astronòmic d' aquest país. Per tant, la despesa en benzina, peatges i dies de viatge la compensarem en estalviar en allotjaments, restaurants, i sobretot en lloguer de cotxe. També es clar, dependrà dels dies dels que és disposi, que crec qu
e no hauríem de ser inferiors a tres setmanes. L’abundància de càmpings, la majoria situats en llocs privilegiats, resulta definitiu. L’únic perill d’aquesta opció és el més que probable mal temps que ens podem trobar, tot i que nosaltres hem tingut sort en aquest aspecte. Cal remarcar la possibilitat de planejar el viatge íntegrament des de la xarxa, des de reservar “bed & breakfast”, a demanar guies de turisme, que us enviaran gratuïtament per correu si ho demaneu a la Web oficial www.visitnorway.com.
A l' hora de plantejar la ruta, hem permeto recomanar al lector que no s'obsessioni amb les coses a veure (tot Noruega és maco), i que avaluï molt bé els quilòmetres que vol fer amb els dies de que disposa. També he de dir no obstant, que els amants de la conducció, gaudiran de les tranquil·les i espectaculars carreteres del país.
Dia 1 i 2: Mataró – Kristiansand
Si s’aconsegueix afinar amb el tema dels horaris de ferris, és posible plantar-se a Noruega en dos dies. A l’anada anem via França-Alemanya-Dinamarca, dormint la primera nit, en un hotel a les rodalies de Frankfurt, i la segona a Kristiansand, ja a Noruega. A la tornada canviem d’estratègia, anant per Suècia, sobretot per la “clavada” del ferri de Dinarmarca (uns 181 euros).
Dia 3-4: La E6
Anem direcció Oslo, passant per petits poblats costaners (Grimstad, Arenal, Larvik). En lloc de passar per Oslo, esquivem la capital trobant una carretera secundària, molt recomanable, que surt de Drammen fins Honefoss. Enllacem finalment amb la E6, la ruta típica per anar a Cap Nord, Lillehammer (ciutat olímpica), Trondheim, Narvik...Tot i ser potser la part més “fluixa” del viatge, ja que l’objectiu és anar tirant cap amunt, és realment bonic, sobretot certes carreteres on no trobem cap cotxe durant quilòmetres i quilòmetres, i amb uns paisatges preciosos.
Dia 5: Arribada a les Illes Lofoten
Tenim vàries opcions per anar a les Illes Lofoten. La meva opinió és que la millor és agafar el ferri Skulvik – Sloaver. És més curt, barat i còmode que el de Bodo, i al mateix temps ens deixa en una zona estratègicament interessant, sense que calgui anar fins a Narvik per carretera.
Dia 6: Nord de Lofoten: Vagan
No es tracta de la part més coneguda de les Illes Lofoten (no trobem aquestes típiques cases de pescadors que veurem més al sud), però hi ha uns paisatges realment bonics, i sobretot molt i molt tranquils. Ens sobta, veure a un munt d’autocaravanes acampades a qualsevol lloc, i és que qualsevol lloc és prou bonic per parar i passar-hi uns quanta dies.
Dia 7 i 8: Els pobles pesquers de Lofoten
Dos dies del millor d’aquesta aventura, acompanyats d’un temps esplèndid (a excepció d’un núvol gegant que ha estat durant dos dies just a sobre de la nostra tenda), veiem poblacions i paisatges als que estem poc aco
stumats. Visita per la regió de Flakstad: Eggum, Ballstad, Vikten, Nüsfjord, Ramberg, Borg, per acabar dormint en un càmping a la platja prop de Ramberg (molt bonic fins que descobrim el vent per la nit).
Potser el més destacat sigui el poble de Nüsfjord, al que anomenen la Venècia de Noruega. El següent dia, tot continuant fent nit al mateix càmping-platja, on estem pràcticament sols, ens arribem fins a la part més sud de les Lofoten, on trobem la magnífica població de Moskenes. Són les dotze de la nit de Sant Joan, no veiem fogueres, però si un sol rogenc esplèndid a sobre el mar. Obrim la porta de la tenda i els raigs de sol il.luminen els nos
tres rostres.
L’endemà emprenem una petita excursió des de Sorvagen (a les diferents oficines d’informació i turisme us donaran descripcions d’excursions) fins a un refugi de muntanya, tot passant per diferents llacs.
Dia 9: Un dia "perdut": Sorvagen-Bodo
Mal que ens pesi, donarem per acabada la visita a les Illes Lofoten, per començar a recórrer la molt anomenada carretera E17, que segueix la costa (amb uns quants ferris pel mig), i que resulta bonica de debò. Doncs, tot i que hem tingut la previsió de procurar-nos els horaris del ferri a Bodo, ens trobe
m l’única aglomeració de turistes en tot el viatge, i això provoca que haguem d’esperar més de 4 hores al següent ferri. Mentre esperem el ferri, reflexiono que els dies emprats han estat suficients per veure-ho tot (a excepció de les illetes de més al sud), però ens sap greu de no disposar d’un xic més per fer excursions a peu.
Dia 10: Carretera E17
Ja som a l’emblemàtica carretera E17. La primera paradeta la farem a Holland, per agafar un petit vaixell que ens portarà al peu de la segona glacera noruega, anomenada Svartisen. Després d’una hora de caminar, podem tocar el glaç. Des d’aquest punt, només resulta possible veure una llengua de la glacera, i per tant no resulta tan espectacular com podria ser, sobretot si pensem en glaceres alpines, però resulta un bon contrast amb els poblets de pescadors que tot just hem deixat enrera. A continuació, seguiem per la E17, tot agafant un seguit de ferris, fins a Nesna. El port de muntanya uns quilòmetres abans d’aqeusta població, ens dóna una panoràmica fantàstica. Una petita caminada per la carena, per un corriol que surt d’un petit pàrquing que hi ha al cim, ens permet fer unes boniques fotos. El càmping de Nesna, al pe
u del mar, està força ben cuidat.
Dia 11: Nesna-Torghatten: Més carretera E17
L’únic incident d’aquest viatge el tenim quan anem a comprar a Nesna. Abans d’entrar al “super”, ens adonem que hem perdut un dels moneders, que conté la meitat dels diners en efectiu i certa documentació. Arribem a la conclusió que l’hem oblidat el dia anterior en uns dels ferris (maleït cafè!). Gràcies a l’honestedat i eficàcia noruega, l’aconseguim recuperar sense masses problemes, i a mig matí ja estem continuant el nostre camí.
Després d’una xerrada amb una noia d’informació turística en el ferri de Lesvang, fem una parada no prevista a Torghatten. En aquesta població, farem una de les excursions més curtes i a la vegada més espectaculars que he fet mai. Es tracta de la “muntanya foradada”. Un cop a dalt, després d’una breu caminada per un camí que passa pel mig d’espectaculars parets de roca, que de ben segur deuen ser el somni de molts escaladors, s’arriba al “forat” (si per forat podem entendre varis cents de metres), on es divisa un paisatge preciós a banda i banda de la muntanya. Veiem el mar amb infinitat d’illetes. La nit la fem al gens recomanable càmping que hi ha al peu de la muntanya foradada. Si hi tornés a anar, certament aniria a algun dels altres càmpings que hi ha pels voltants.
Dia 12: Torghatten-Steinkjer
Etapa sense excessiva transcendència. Descartem anar a l’illa de Leka. Pel que veiem als catàlegs sembla prou interessant (recorda molt a les muntanyes del colorado) però hi han pocs ferris, i encara ens queda molta cosa a veure. Continuem per la zona anomenada Namdalen, molt apreciada pels pescadors esportius, doncs hi ha gran abundància de salmons.
Dia 13: Steinkler-Molde
Anem cap a Throndreim, per finalment deixar la E17 i agafar la E39 direcció a Älesund. Carreteres i paisatges macos de debó, especialment quan anem arribant a Molde, doncs la combinació de mar i muntanya, amb multitud de cims molt marcats i perfilats, fan la delícia dels nostres ulls.
Dia 14: Molde-Atlantic Road-Molde
El dia anterior, fruit de veure uns prospectes turístics en un dels ferris, decidim, en lloc d’anar cap a Älesund, quedar-nos un dia a Molde, per visitar l’Atlantic Road i els seus poblets. Potser fruit del mal temps, potser fruit de falses expectatives, tot i ser maco, no aporta res d’especial al nostre viatge, potser pensem que hauria estat millor respectar la nostra idea inicial.
Dia 15: Molde-Älesun-Càmping Troll
En lloc de voltar al fiord de Molde, decidim agafar, crec que amb bon criteri, el ferri que travessa el mencionat fiord, per anar a visitar una de les ciutats més importants i més boniques del nostre viatge: Älesund. La ciutat efectivament es mereix ser visitada. La barreja de casc antic port enmig de la ciutat, resulta molt efectista. Cal no perdre’s la típica visita aèria que surt a tots els prospectes. I més contents que unes pasqües, anem direcció Andalsanes, cap a la ruta troll que ens ha de portar a Geiranger.
Dia 16: Carretera Troll-Geiranger-Parc Nacional de Jotunheimen: Dia per emmarcar
Si un dia es pogués emmarcar i penjar en una habitació, seria aquest. El que a priori sembla un inconvenient, el mal temps que ens impedirà fer una excursió, probablement hagi estat la gràcia del dia: la combinació de llums, clima i paisatges que ens trobarem serà per recordar durant temps.
Tot comença per l’anomenada carretera 
dels trolls, espectacular pel conjunt de revolts i gran desnivell que es fa en breus metres. Descartada l’excursió per mal temps, continuem fins Geiranger. Sens dubte, el lloc més trístic de tot el nostre viatge, però això no impedeix que apreciem l’espectacularitat i bellesa del fiord. Continuarem, després d’una excursió pel fiord, per la carretera que travessa pel parc nacional de Jotunheimen, marcada com d’interès en el plànol.
Dels paisatges verts i humits passem a terrenys més secs i rocosos, per finalment, anar veient com baixa minut rera minut el termòmetre del cotxe, mentre passem pel que sembla un paisatge àrtic, amb neu i gla
ç per tot arreu. Això acompanyat d’un temps incert i d’una solitud extrema, dóna un encant especial a la situació. A contracor marxem del parc nacional, amb l’objectiu de baixar uns quants metres (tot i que només estem a mil i pocs!) per buscar un càmping on no faci tant de fred. Quina és la nostra sorpresa, quan encara ens espera un descens per una vall molt verda i encantadora. Acabem plantant la tenda en un càmping sota una cascada, prop de Skolden.
Dia 17: Carretera 55 i cap a Suècia
Seguim per la carretera 55, un cop arribat a Sogndal tirem per la carretera 5 direcció Monnheller. Allà un ferri fins a Fodnes i arribar a Borgund. Aturada per veure una Starvkyrkie. Ara cap a Oslo que hi falta gent, i aturada a un càmping prop de Suècia.
Dia 18, 19 i 20: Suècia-Dinamarca-Alemanya-França-Catalunya
Vista la clavada del ferri de Dinamarca, tornem per Suècia, ferri de Helsingborg a Helsingor, i posteriorment un de Rodbyhavn fins Puttgarden. Un 
cop a Alemanya, farem uns pocs quilòmetres fins el càmping de Grobengrabe. Travessarem tot Alemanya fins passat Dijon, i finalment a l’endemà arribarem als peatges i lavabos i espanyols. Si hi tornés a anar... Poques coses canviaria, a part naturalment, de poder anar-hi més dies. Els 8.000 quilòmetres no s’han fet pesats, no obstant però recomano si algú vol seguir la nostra ruta, que disposi com a mínim dels mateixos dies que nosaltres Disposant de més dies hauria fet alguna excursió més per les Lofoten i potser alguna pel parc nacional de Jotunheimen.