Les meves experiències Dilberianes
Coneixeu el llibre el principi de Dilbert? És fantàstic! Aquest llibre té l'origen en unes tires còmiques fetes per un treballador d'una companyia americana, i recull tot un seguit de bestieses habituals en el món empresarial.Si treballeu en una companyia mitjana o gran, us recomano fervorosament la seva lectura. Us hi sentireu identificats!
Jo no exagero si dic que he vist i patit moltes de les pràctiques empresarials que menciona el personatge Dilbert (ja sigui en empreses pròpies o en clients), de les que en mencionaré unes quantes, mirant de no repetir les que ja explica el llibre.
1. Exemples de com (no) reduir costos
2. Exemples de mètodes per (no) motivar al personal
3. Errors (al meu parer) habituals
4. Anècdotes dilberianes que m'han passat....
1. Exemples de com (no) reduir costos
Als "jefecillos" de torn els hi encanta reduir costos. Conec dos tipus de motivacions: (a) quan realment, de manera honesta, el "jefecillo" vol reduir costos, o quan (b) el que vol és dir que ha reduït costos.
Semblaria que la (b) és la més perjudicial que la (a)...doncs no necessàriament...els camins dels "jefecillos" són tan inescrutables, que a vegades volent-t’ho fer bé ho fan malament i viceversa.
Uns quants exemples:
- Una capsa de folis al mes: us ho juro, en una gran empresa ens van limitar per a tot el departament a una capsa al mes de paper. Per compensar-ho vam encomanar impressores làser carismes de doble cara d'última generació i compràvem nosaltres el paper i posteriorment passàvem les notes de despeses. Fantàstic ,oi?
- No gastar quan toca: imagineu per exemple que teniu un cotxe. Hi ha una manera molt fàcil d' economitzar: no el porteu a revisió ni a canviar l'oli, i quan pràcticament ja no us funcioni, porteu-lo al mecànic més barat que trobeu. Si, ja que penseu, que el cotxe s'haurà de llençar, però tranquils! Cap problema! El "jefecillo" argumentarà que és culpa del mecànic i que a més ha sortit un cotxe nou (això si, una mica car), que moltes avantatges respecte l'anterior, i que comprar-lo serà una “inversió”.
- La paradoxa del molt contra el poc: això passa molt en els departaments d'informàtica. Es sol denegar petites millores demanades pels usuaris. Aquestes millores són les que realment solen aportar molt al negoci, ja que estan fent la petició sobre el sistema que treballen., i per tant coneixen, i per tant si ho demanen, quasi sempre és per una raó fonamentada. O sigui, molt guany amb poc cost. Doncs no,! cal economitzar!
La paradoxa apareix quan un il·luminat té una idea feliç, sobre algun projecte nou i “imprescindible” per l'empresa. En aquests projectes no es sol mirar el cost i es gasten autèntiques barbaritats. Sol passar que posteriorment aquests projectes o són infra-utilitzats o directament es llancen a la paperera.
2. Exemples de mètodes per (no) motivar al personal
La meva ànima ha vist i viscut les següents mesures preses per la direcció d'algunes empreses per pretesament motivar al personal:
- Oferir percepcions en espècie (renting ordinadors, cotxes, tickets restaurant, descomptes en viatges i mútues...): això hauria estat molt bé, si no fos perquè es va oferir només a partir de cert nivell salarial, provocant el conseqüent cabreig del 70% de la plantilla. El més divertit és que 30% restant presumptament beneficiat també es va cabrejar, doncs l'oferta no s'aproximava ni de lluny a les expectatives generades.
- Efectuar valoracions personals: és a dir, el teu "jefecillo" et posa per escrit el que pensa de tu, et diu els teus punts forts i dèbils, per tal que el motivis i a la vegada milloris. Però una altra vegada, sobre una acció presumptament bona, ens trobem amb un efecte pervers si es fa malament: si posteriorment s'augmenta el sou (poc) a tota plantilla per igual, o no s'és conseqüent, la gent ben valorada es sentirà traïda i marxarà de l'empresa, i els inútils (que no sempre són "jefes") es quedaran pensant que han trobat l'empresa de la seva vida.
- Els p. subcontractats: Les grans empreses solen tenir un gran contingent de p. subcontractats (recursos externs, en diuen). Tot i ser els qui realment fan (i pensen) la feina, aquestes grans empreses fan grans esforços per humiliar-los tan com puguin.
Taula comparativa p.subcontractat vs empleat
Personal intern |
P. subcontractat |
1- Taula immensa al costat d'una finestra amb vistes |
1- Mini taula sense calaixos ni res en un soterrani amb quatre fluorescents gastats |
2- Horari de 8 a 3. |
2- Horari de gossos, amb independència del que digui el conveni laboral de l‘empresa subcontractada |
3- Màquina de cafès i aigua gratuïts |
3- Cal pagar els cafès i aigua. Això està molt bé perquè a la cafeteria es produeix una diferenciació de nivell social molt motivadora. |
4- PC nous, pantalles ultima generació, cadires de directiu, portàtils... |
4- Els PC que anaven al llençar, cadires comprades als encants i monitors monocroms amb lletra verda (d'acord, exagero, però quasi quasi) |
5- 30 dies de vacances i paguen hores extres |
5- Vacances quan et deixen i mai en la història recent de l'informàtica s'ha pagat una sola hora extra a un p.subcontractat. |
No obstant no tot és negatiu pels pobres desgraciats subcontractats, sempre es poden consolar amb un col·lectiu que està molt pitjor, que és el col·lectiu dels subcontractats pels subcontractats, també molt habitual. Algun dia tinc que fer algun escrit sobre aquest especimen, que també dóna molt de si.
3. Errors (al meu parer) habituals
Tinc detectats uns quants errors dins el món professional, no sempre atribuïbles a "jefecillos", com poden ser:
- Abús del email: en contra del que pugui semblar, el email és el mitjà de correu més ineficaç que existeix, ja que es perd temps escrivint, es sol llegir en “diagonal”, s'oblida ràpidament i sovint és mal interpretat o poc comprés. Jo intento no fer correus de més de dues frases, i utilitzar més el telèfon.
- Abús de les reunions: la majoria de reunions no calen, i quan calen sempre hi ha gent que no caldria que hi fos.
- Abús de burocràcia: Si algú funda algun club o ONG que lluiti en contra del ISO 9000, que m' avisi! Que m'apunto! Però com és possible que els "jefes" es deixin enredar amb la tonteria supina del ISO9000??
- Abús dels viatges: quants ponts aeris no es podrien solventar amb una video-conferència de 30 minuts amb la gent adequada! Ho dic per experiència! - Abús d’ internet: abans anem a buscar al sant Google la solució a un problema, que a l’ ajuda o manual del programa/producte origen del problema.
- Abús funcional: això va pels analistes funcionals d'informàtica: molt millor una funcionalitat simple i que funcioni que una de complexa. Una funcionalitat complexa l'usuari no la farà servir. I feu el favor de posar-se en lloc de l'usuari, que quasi mai ho fem!
- Creure’s al comercial i prendre decisions sense preguntar al personal tècnic.
4. Anécdotes dilberianes que m’ han passat....
- Tenia dos usuaris a Madrid que estaven en la mateixa planta d'un edifici. Jo tenia que agafar el pont aeri per reunir-los i posar-los d'acord amb els temes a fer, ja que eren incapaços de parlar-se.
- En una reunió anual de caps de projecte d'àrea, la única cosa que va constar en la posterior acta de reunió, es que seria bona idea reinstaurar la panera de Nadal.
- Vaig anar a demanar al meu director que hem subvencionés uns cursos del ITC. Em va dir de manera impertorbable que ell els havia fet i que no servien per res, que s'aprenia millor treballant (encara no tinc clar si s'ho creia de veritat o em creia tonto).
Digueu-me tossut, però dos anys més tard vaig demanar la subvenció per un postgrau relacionat directament amb la feina que estava fent: també denegat, però un cop el vaig acabar (pagant jo) em van demanar ràpidament de posar-ho en el meu curriculum per presentar-lo en un client, client que va demanar els meus serveis.
- Un cap de recursos humans va fitxar a 12 persones, que va tenir que despatxar a les tres setmanes (encara feien el curs de formació,pobres) per falta de feina. Us ho juro!
- Un gerent durant un dinar comentava que s'acabava de comprar una mountain bike i afirmava amb to d'expert del tema que això de les BTT era molt fàcil, que aquests artefactes tenien un pinyons molt grans i per tant es podia pujar qualsevol cosa (els practicants com jo de la BTT entendran la gràcia de la frase).
- Una secretària em va fer repetir 3 cops un informe de despeses.
- Un gerent (diferent al geni de la mountain bike) es va sorprendre i em mirava amb incomprensió i recel pel fet que no saltés d'alegria per un bonus anual per objectius que em va donar de 200€.
Segur que me'n passen més...continuarà Tens alguna experiència dilberiana? Capseja i deixa el teu comentari!!!